Les ciutats del futur seran ecològiques

a

Naus espacials circulant per autopistes aèries, roba de color plata i tota mena d’artefactes tecnològics: A grans trets, així han imaginat les ciutats del futur a pel·lícules famoses com Blade Runner o Minority Report i a sèries de ficció com Futurama. La veritat és que amb el pas dels anys, la realitat s’ha anat imposant i l’evolució ha caminat per altres camins, mai millor dit. Els experts apunten que les ciutats del futur seran ecològiques, l´única sortida perquè la humanitat pugui continuar vivint al planeta.

Ciutats del futur ecològiques i optimitzades 

 

Tot indica que les ciutats del futur hauran de ser urbs més petites per distribuir millor els recursos, cosa que no vol dir que desapareguin les grans metròpolis, però les ciutats mitjanes guanyaran un pes específic. De fet es calcula que prop del 55% de la població mundial viu a grans ciutats. Això significa que el canvi es produirà al mateix temps que alberguen a grans quantitats de població.

Des de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) s’espera que l’any 2050 el percentatge de persones que viuen a grans ciutats serà del 68%, uns 2.500 milions de persones addicionals.

A banda de la seva mida, en el futur les ciutats estaran millor connectades i millor planificades:

  1. Espais verds.
  2. Generació d’energia verda.
  3. Sostenibilitat.
  4. Mobilitat amigable.
  5. Control d’emissions.
  6. Proveïment.

La preocupació ecològica és la clau per entendre el futur de les grans ciutats. En tenir una alta concentració de població són també el focus de generació de residus més important. El futur passa per canvis en la producció i el consum de la població. En aquest article vam analitzar els residus de plàstic als oceans i en aquest altre, el nivell de reciclatge que cada vegada guanya més presència.

I és que inevitablement el futur portarà més contaminació i l’avenç del canvi climàtic. Per això les ciutats s’hauran d’adaptar als nous reptes i la tendència és un disseny urbà més ecològic i sostenible.

Higiene íntima femenina i ecologia  

a

La febre ecològica arriba també el sector de la higiene femenina. Les compreses i tampons d’un sol ús són un dels productes que més impacte ambiental tenen sobre els ecosistemes, però cada vegada hi ha més opcions sostenibles que analitzem a continuació.

L’impacte ambiental de compreses i tampons

 

Els experts calculen que al voltant de 20.000 milions de productes per a la menstruació es llencen cada any a les escombraries perjudicant així el medi ambient. Un tampó pot tardar a desaparèixer uns 6 mesos i els seus aplicadors de plàstic, centenars d’anys. Tanmateix les compreses que estan fabricades amb un 90% de plàstic tarden a bio degradar-se uns 300 anys.

Cada dona fa servir de mitjana i al llarg de la seva vida uns 6.000 tampons i les que utilitzen compreses, unes 8.000.

Les alternatives sostenibles a les compreses i tampons tradicionals

 

En els darrers anys s’han ideat nous productes d’higiene íntima més respectuosos amb el medi ambient. Han contribuït les noves tecnologies, material I també la conscienciació de la població que comença a ser conscient del que provoquen els residus que no són biodegradables.

  1. Compreses de cotó orgànic. Els components d’aquestes tovalloles sanitàries no han rebut fertilitzants ni plaguicides químics; a més els adhesius i embalatges es poden compostar en més d’un 99%. No inclouen tampoc tints, ni additius ni perfums.
  2. Copa menstrual. És l’opció més coneguda i la que ha tingut una millor acceptació entre el públic femení. Ja que permet fer esport i portar una vida activa sense preocupar-se gaire. En aquest cas la copa, a diferència dels tampons, no absorbeix la sang sinó que la recull fins que s’extreu i es buida. Les copes són reutilitzables, poden durar fins a 10 anys i equivalen a uns 14.000 tampons. Normalment està fabricada amb silicona, làtex o goma de grau mèdic així que és hipoal·lergènica, sense fibres ni decolorants.

Segons les dades recollides per Intimina (una marca sueca de productes d’higiene íntima), Espanya ja és el país europeu que més copes menstruals fa servir.

En aquest enllaç trobaràs una calculadora que et permetrà esbrinar quants diners et gastaràs de mitjana en compreses i tampons al llarg de la teva vida i a quantes tortugues afectarà l’impacte ambiental dels teus residus.

Per què canvien de color les fulles a la tardor?

a

Baixada de les temperatures, primeres nits de calefacció, dutxes amb l’aigua calenta gairebé al màxim, roba d’abrigar i pluges, la tardor ha arribat. A banda dels canvis que suposa l’aparició d’aquesta estació a les llars, un dels símbols més característics el trobem a la natura: Les fulles canvien de color a la tardor, per què? T’expliquem els motius que provoquen un canvi de coloració en les fulles a la tardor i que s’ha convertit en un autèntic espectacle en moltes zones del planeta.

El canvi de color de les fulles a la tardor

L’explicació científica és molt simple, amb la tardor la clorofil·la es retira de les fulles i afloren els pigments marrons de la fulla i que estaven amagats per aquesta substància. No passa amb totes les fulles, només en les d’arbres de fulla caduca.

El procés comença amb la disminució de les hores de llum i el descens de les temperatures que ja hem començat a notar tots. És per això que en les zones de més altitud i més fredes com els Pirineus, és on abans canvien de color les fulles. Per contra, perquè aquesta recoloració es produeixi a les valls i línia litoral, encara queden unes setmanes.

Aquesta reducció del període fotosensible (de les hores de llum) juntament amb la baixada de temperatures fa que s’aturi la producció de clorofil·la, apareix el canvi de coloració i després la fulla cau perquè les branques es renovin amb nous nutrients.

Espectacles de la natura: Fulles marrons, vermelloses i ataronjades

El canvi de color de les fulles dels arbres s’ha convertit en un espectacle a moltes zones del món. Destaquen aquestes:

  1. Central Park a Nova York.
  2. Momiji al Japó (un fenomen que té nom propi i es pot gaudir a les zones boscoses).
  3. Selva d’Irati a Navarra.
  4. Sonoma a Califòrnia.
  5. Bavari a Alemanya.
  6. Transilvania a Romania.

Agricultura extensiva, avantatges i desavantatges

a

Tenir cura del medi ambient és una garantia de futur per al planeta Terra. Les veus dels científics ja s’han començat a escoltar i un moviment ecologista recorre els diferents països i ha calat sobretot entre les generacions més joves. Una de les apostes fortes té nom propi: agricultura extensiva, que es centra a aprofitar els recursos naturals de l’entorn.

Què és l’agricultura extensiva?

El darrer segle s’ha caracteritzat per la posada en marxa de la denominada agricultura intensiva que s’ha centrat a maximitzar la producció del sòl amb tots els mitjans disponibles: Mà d’obra, químics i tecnologia. Per contra, l’agricultura extensiva ha tornat als orígens, aconsegueix una producció per hectàrees molt més petita i es du a terme a zones molt àmplies. Això esdevé en una pràctica més sostenible a llarg termini i suposo un impacte més petit a l’entorn.

L’agricultura extensiva és pròpia de zones més empobrides que no compten amb els recursos tecnològics i químics de les grans explotacions. També és habitual trobar aquest tipus d’agricultura a zones on el sòl és àrid.

Els avantatges de l’agricultura extensiva

  1. Necessita menys recursos tècnics i humans.
  2. Baix impacte ambiental.
  3. Producció basada en els recursos de l’entorn.
  4. Producció suficient per no llançar res.
  5. En alguns casos pot esdevenir agricultura ecològica.

Els desavantatges de l’agricultura extensiva

  1. Els beneficis econòmics s’obtenen a llarg termini.
  2. Es necessiten grans extensions de terreny per poder conrear.
  3. Baixa productivitat per hectàrea.
  4. L’afecten els imprevistos meteorològics de forma més intensa. Una gelada pot acabar amb tot el conreu.

Els cultius més habituals d’agricultura extensiva són els de cereals, hortalisses i arbres de fruites. Destaquen aliments com el blat, la civada, els cacauets, els cigrons, les cebes, el tomàquet o el meló.

L’agricultura extensiva també serveix en algunes zones per a lluitar contra l’eutrofització, que és l’acumulació excessiva de nutrients a les aigües i pot suposar la mort de l’ecosistema.

L’auge de les escoles amb horts urbans

a

El 12 de setembre comença el nou curs escolar a tots els centres d’educació infantil, primària i secundària de Catalunya, unes escoles que a poc a poc caminen cap a projectes educatius més moderns i adaptats al món contemporani. El medi ambient és una de les principals preocupacions de les noves generacions: El canvi climàtic, la contaminació dels oceans o l’excés d’escombraries que no es poden reciclar són només un exemple. Per això, moltes escoles prioritzen la transmissió als seus alumnes de valors per estimar el seu entorn. Un dels projectes que estan en auge és la creació de petits horts urbans a les escoles per aconseguir incrementar el coneixement de la natura entre els més petits.

Què és un hort urbà?

Un hort urbà és, com el seu nom indica, un hort que s’ubica en un espai de ciutat o zones urbanes, lluny dels cultius tradicionals al camp. Específicament es tracta d’un cultiu per a produir hortalisses en un pati, terrassa o balcó.

No estan pensats per aconseguir unes grans produccions, els horts urbans, per espai i per objectiu, produeixen petites quantitats per a l’autoconsum. A més, els horts urbans són totalment ecològics: No utilitzen adobs químics ni insecticides.

Els horts urbans a les escoles

Segons l’organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) els horts urbans són una plataforma d’aprenentatge per a millorar l’educació i la nutrició infantil alhora que fomenten la cura pel medi ambient, la seva conservació i el benestar social, físic i mental de tota la comunitat educativa.

Des de la FAO argumenten que en els països industrialitzats l’agricultura intensiva i els hàbits alimentaris de les societats del primer món tenen efectes nocius per a la nostra salut i el medi ambient. La promoció d’una alimentació saludable i una bona educació nutricional farà conscienciar als nens de la necessitat de canviar les coses i aquí els horts urbans compleixen un paper clau.

Beneficis dels horts urbans

  1. Milloren l’aprenentatge.
  2. Fomenten el coneixement dels aliments.
  3. Milloren la dieta.
  4. Ajuden a lluitar contra els problemes relacionats amb l’alimentació.
  5. Fomenten aptituds empresarials.
  6. Milloren l’entorn i la sostenibilitat de les ciutats.

Els plàstics biodegradables: Una solució real?

a

La conscienciació actual en relació a l’efecte hivernacle, la contaminació dels oceans, l’escalfament global i la protecció del medi ambient ha creat un fenomen que creix dia rere dia: L’eliminació de les bosses de plàstic. Segons dades de Sostenible.cat, la revista portaveu de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat que impulsa la Diputació de Barcelona, a tot el món es fan servir 5 bilions de bosses plàstiques d’un sol ús a l’any. El 50% de tot el plàstic produït està dissenyat perquè ho usem una vegada i després es llenci a les escombraries. Tot això ha fet que sorgeixin noves alternatives, i una d’elles és la creació de plàstics biodegradables. Què són? Com funcionen? No contaminen? Responem a aquestes i altres preguntes en aquest article.

Els orígens de la utilització de les bosses del plàstic

S’estima que la fabricació dels materials plàstics va començar a la dècada dels anys cinquanta, des de llavors s’han fabricat més de 8,3 milions de tones i al voltant d’un 60% d’aquest plàstic ha acabat a un abocador o al medi ambient. També des de l’any 1950 la taxa de producció de plàstic ha crescut més ràpidament que la de qualsevol altre material.

El problema d’aquest material és que més del 99% dels plàstics fabricats s’elaboren a partir de derivats del petroli, el gas natural o el carbó, recursos contaminants no renovables. Els experts apunten que si la tendència continua, l’any 2050 la indústria del plàstic podria consumir el 20% de la producció global de petroli.

Què són els plàstics biodegradables?

Es tracta de materials capaços de desintegrar-se mitjançant l’acció del medi ambient i els organismes biològics que habiten allà. Com per exemple:

  1. Bacteris.
  2. Insectes.
  3. Fongs.
  4. Algues
  5. Altres organismes.

Existeixen 2 tipus de biodegradació:

  1. Aeròbica. Es produeix a l’aire lliure, amb oxigen.
  2. Anaeròbica. Es produeix amb l’absència d’oxigen (aquesta forma produeix, per exemple, biogás).

És important conèixer el temps de biodegradabilitat d’un producte, ja que, per exemple, una pell de plàtan pot tardar de 2 a 10 dies, el paper entre 2 i 5 mesos i un envàs amb plàstics, encara que sigui biodegradable tardarà molt més.

Tipus de plàstics biodegradables

La majoria estan fabricats amb matèries primeres renovables com:

  1. Blat i blat de moro.
  2. Oli de soja.
  3. Patates.
  4. Plàtans, etc.

Com es biodegraden mitjançant microorganismes es poden reintroduir al cicle natural del medi ambient en forma d’abonament orgànic. Tot i que és una bona alternativa a les actuals bosses de plàstic i altres elements, els experts adverteixen que no són la solució ideal, ja que no es garanteix que es redueixi la contaminació a rius i mars, ja que poden tardar segles a descompondre’s totalment en aquests medis per la falta d’oxigen. En altres ambients naturals poden tardar al voltant de 3 anys. A més, tot i que la seva fabricació es fa a mans de fonts renovables això no implica que es facin amb menys substàncies químiques perjudicials o additius, i la seva fabricació a gran escala comportaria l’habilitació de terrenys molt amplis.

Habitatges eco

Habitatges ecològics, una realitat

a

Habitatges eco

Les llars intel·ligents estan de moda. Aplicacions que permeten controlar la calefacció i l’aire condicionat des del mòbil, termòstats intel·ligents, sensors d’il·luminació, persianes automàtiques… Eines que faciliten la vida quotidiana i també permeten practicar l’estalvi energètic al fer-ne un ús acurat. En articles com aquest ja vam parlar sobre domòtica, ara fem una passa més i tractem algun dels avanços tecnològics per a la llar del futur: Els aspectes “verds” de les cases del futur com la robòtica, una llar lliure de tòxics, plantes que es converteixen en un pulmó saludable… Analitzem els habitatges ecològics.

 

Com seran els habitatges ecològics del futur?

 

Al mes de juny es va celebrar a Madrid la primera Mostra de la Casa Ecològica, un esdeveniment on es van mostrar tècniques per canviar i adaptar els habitatges actuals i dissenyar els del futur.

 

Un futur que hauria de passar, segons els experts, per les plantes, la robòtica i la protecció contra els tòxics perquè s’han construït ciutats gens sostenibles que devoren l’entorn rural. S’estan consumint recursos que poden acabar amb la natura, i sense ella també desapareixeran les ciutats, per això és necessari posar-li fre a l’escalfament global.

 

Els nous habitatges del futur hauran de ser sostenibles, ecològics i saludables. En l’actualitat el consum d’energia d’una família equival a gairebé 1.300 kg de CO₂ emesos a l’atmosfera.

 

L’objectiu serà aconseguir entorns menys contaminants, on es practiqui l’estalvi energètic i es redueixi la petjada ecològica. Perquè sigui una realitat els experts aposten per posar en pràctica algunes mides concretes:

 

  1. Fer servir materials de construcció sostenibles.
  2. Aplicar aïllaments ecològics.
  3. Canviar finestres.
  4. Incorporar fonts d’energia renovable.
  5. Dispositius de baix consum.
  6. Plantes per millorar la qualitat de l’ambient.
  7. Regulació intel·ligent de la temperatura de la llar.

Els experts asseguren que les inversions de les reformes ecològiques es recuperen 10 anys després al reduir la despesa energètica i sanitària. Si vols saber més sobre aquest tema et recomanem alguns llibres que en parlen:

 

– Casas ecológicas (Interiorismo, arquitectura y decoración) de Josep V Graell (Autor)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

–Un hogar sano y natural: Vivir en una casa ecológicade Raúl de la Rosa

–Diseño de interiores. Un manual de Francis D.K. Ching (Autor), Corky Binggeli

 

 

Escombraries platja

Iniciatives populars per netejar les platges de la costa  

a

Escombraries platja

 

El pas dels anys ha canviat la fisonomia de les nostres costes, a la construcció dels polèmics quioscos es va unir la d’hotels a primera línia de mar i fins i tot gratacels com és el cas del municipi de Benidorm. Això va anar lligat a la massificació de les platges i l’auge del turisme de sol i platja. Més gent, més escombraries i també, menys civisme. Fa anys que les associacions ecologistes adverteixen del mal que es fa a la natura i al medi ambient amb aquestes actituds però no ha estat fins fa pocs anys que la societat ha començat a conscienciar-se i s’han desenvolupat iniciatives populars per netejar les platges de la costa. Normalment encapçalades per associacions i entitats ecologistes locals, també ajuntaments.

 

El moviment #trashtag que triomfa a les xarxes socials

 

Cada dia sorgeixen milers de reptes diferents que circulen per la xarxa, però un dels més aplaudits i també necessaris és el #trashtag que convida a netejar les platges del teu voltant. Un challenge que combina la paraula escombraries en anglès (trash) amb la de hashtag.

 

Consisteix a fer una fotografia de la platja com te l’has trobat i després prendre una altra imatge una vegada que has recollit les escombraries i ha quedat neta i polida. D’aquesta manera els usuaris de les xxss poden veure el canvi entre una imatge i una altra, cosa que pretén conscienciar de, primer, no embrutar i segon, que s’ha de netejar si es veu que la platja està bruta.

 

Altres iniciatives populars per netejar les platges de la costa

 

A les iniciatives tradicionals de les organitzacions ecologistes, veïnals i dels mateixos ajuntaments ara s’ha unit també la de bars i comerços.  Existeixen kioskos de platja on regalen cerveses i refrigeris si es porten gots amb burilles, plàstics i altres escombraries que es puguin trobar a la sorra i fins i tot a dins de l’aigua.

Insectes desaparició

L’impacte de la desaparició d’insectes

a

Insectes desaparició

 

Són tan petits que ni ens adonem que conviuen amb nosaltres. Quan veiem un, la majoria de les persones senten fàstic, fins i tot pànic i els maten immediatament. Parlem dels insectes. Sabies que la seva supervivència pot determinar la nostra? T’expliquem quin seria l’impacte de la desaparició d’aquests éssers vius tan molestos i tan necessaris.

 

La desaparició gradual dels insectes

 

Dos científics de la Universitat de Sidney i de Queensland, Francisco Sánchez-Bayo i Kris Wyckhuys han conclòs després de diversos estudis que la majoria d’espècies d’insectes podrien desaparèixer, això representa almenys la meitat de totes les que existeixen en el món actualment.

 

Una investigació avalada per 73 estudis diferents que preveu que a la majoria d’espècies d’insectes només els hi queden algunes dècades més d’existència sobre la Terra. En què es basen per arribar a aquestes conclusions? La proporció d’insectes en perill és del 41%, dues vegades major que la dels animals vertebrats i el ritme d’extinció de les espècies locals, que és d’un 10%.

 

Les conseqüències d’un món sense insectes

 

Si els insectes desapareixen, el món podria canviar radicalment. Ja que moltes espècies animals s’alimenten dels insectes i si no hi ha suficients, aquests també s’extingiríem. Per altra banda, plantes, arbres, fruites i verdures depenen de la pol·linització d’insectes per a poder reproduir-se. Si no ho fan, no hi ha aliments vegetals, ni flora i vegetació que faci respirar la Terra.

 

La sèrie britànica de televisió Black Mirror ja ho preveu a un dels seus capítols de la tercera temporada, el Govern posa en marxa un programa experimental amb abelles-robot per a suplir la seva desaparició. Però l’entrada en escena d’un hacker ho canviarà tot. Esperem que les conseqüències en el nostre món real no siguin tan negatives. De moment les espècies més afectades  serien abelles, papallones, arnes, escarabats i llagostes.

canvi climàtic bebès

El canvi climàtic pot incrementar el risc de defectes cardíacs en els nadons  

a

canvi climàtic bebès

Quan parlem de canvi climàtic ens fixem majoritàriament en les conseqüències que tindrà sobre els ecosistemes, el territori, el clima… Però sabies que també repercutirà en la nostra salut? En concret en problemes congènits en nadons. Fem un repàs a l’altra cara del canvi climàtic.

 

Els problemes de salut associats al canvi climàtic

 

Diferents estudis científics han conclòs que l’impacte del canvi climàtic en la salut humana és una realitat i no té marxa enrere, ara per ara ja només es poden pal·liar els efectes. Per això aposten per prendre mesures i estar preparats davant l’increment de casos de problemes de salut en nadons.

 

Un dels consells que donen és preveure l’atenció mèdica i el seguiment contant, de per vida, que hauran de fer aquests malalts. També consideren primordial que les dones embarassades o aquelles que preveuen un embaràs evitin la calor extrema, especialment durant les 8 primeres setmanes, ja que és el període més crític.

 

Els defectes cardíacs en nadons pel canvi climàtic

 

L’increment dels graus de temperatura a la Terra com a conseqüència directa del canvi climàtic pot incrementar el nombre de bebès nascuts amb defectes cardíacs congènits. L’estudi s’ha fet als Estats Units i s’ha publicat a la revista “American Heart Association”. Conclou que durant les pròximes 2 dècades poden esdevenir 7.000 casos addicionals a les xifres actuals només als Estats Units.

 

Segons els Centres de Control i Prevenció de Malalties, els defectes congènits de cor són els més comuns entre els nadons dels Estats Units i afecten al  voltant de 40.000 petits cada any.

 

Encara no s’ha pogut establir per què l’increment de la calor pot provocar aquestes problemàtiques. Tot i això, estudis fets amb animals determinen que aquesta calor podria causar la mort cel·lular fetal i interferir en diverses proteïnes sensibles a les altes temperatures que juguen un paper clau en el desenvolupament del fetus.