Habitatge-ecològic

6 beneficis de viure a un habitatge ecològic

a

Habitatge-ecològic

Els habitatges ecològics ja són una realitat. Com vam explicar en aquest article la majoria de nous projectes de construcció o de reforma ja inclouen característiques per fer que els habitatges siguin més eficients i respectuosos amb el medi ambient. Per exemple, es fan servir materials sostenibles, les fonts d’energia són renovables i els dispositius de baix consum, la regulació de la temperatura de la llar és intel·ligent i les plantes tenen un paper característic. Totes elles característiques comunes a un habitatge ecològic.

Els beneficis de viure en un habitatge ecològic

Al marge dels beneficis que suposa per al medi ambient construir un habitatge ecològic on predominen els materials reciclats i que es poden reutilitzar, una edificació d’aquestes característiques també comporta un estalvi econòmic. I és que moltes generen la seva pròpia energia i reutilitzen l’aigua de la pluja, entre altres.

  1. Estalvi econòmic. Els costos es redueixen a llarg termini tot i que en un inici la inversió és important: els materials i les instal·lacions sostenibles encara tenen un preu alt, ja que la demanda no és suficientment gran com per a generar molta oferta. Així i tot, estudis econòmics determinen que la inversió inicial es recupera i a partir de llavors l’estalvi és molt notable.
  2. Estalvi energètic. Es consumeix menys energia, ja que es genera de manera autosuficient sempre que sigui possible: Panells solars, reutilització… I elements com les finestres hermètiques fan que l’habitatge sigui més eficient i consumeixi menys energia.
  3. Alta durabilitat dels materials. La bona qualitat dels elements de construcció permet que aquests durin més temps i es puguin reutilitzar constantment, el que porta a una durabilitat més gran i a una disminució en el manteniment de la llar. Alguns d’aquests materials de qualitat, de llarga duració i que necessiten poc manteniment són: pissarra, fusta i pedra natural.
  4. Ambient saludable. El fet de no fer servir materials tòxics que puguin perjudicar d’alguna manera l’equilibri del cos, fa que els habitatges ecològics siguin més saludables que els convencionals: ni tòxics, ni contaminants i fonts naturals.
  5. Protecció del medi ambient. Els habitatges ecològics redueixen la petjada ambiental al fer servir recursos naturals, energies renovables i materials naturals.
  6. Confort garantit. L’estalvi energètic i l’ús d’aparells i materials que ajuden a reduir el consum en els aparells de climatització també repercuteixen en el confort. Els habitatges ecològics són més confortables amb una temperatura constant.

La construcció d’habitatges ecològics està en auge, uns habitatges que estan en completa harmonia amb la natura que els envolta.

mòbils-coltan

Mòbils lliures de coltan, aparells ecològics i humanitaris

a

mòbils-coltan

No podem viure sense mòbils. Això és una realitat si és que volem estar connectats amb el món actual i tenim un lloc de feina a una empresa estàndard. Això sí, sempre podem escollir quant del nostre temps lliure dediquem a mirar la pantalla i quin tipus d’aparell fem servir. Les xarxes socials han ajudat a propagar el missatge sobre els perills del canvi climàtic i al fet que molta més gent s’hagi conscienciat sobre la importància de tenir cura dels nostres ecosistemes. Però paradoxalment, molts d’aquests missatges han circulat i s’han enviat des d’smartphones fabricats amb coltan, un dels anomenats “minerals de sang” que per a la seva extracció s’han explotat treballadors, les mines estan controlades per grups armats i s’han obtingut de manera il·legal. A banda d’això certs materials són perillosos per al medi ambient. Des de Roigsat t’expliquem en què t’hauries de fixar a l’hora d’escollir el teu mòbil, perquè com ja hem dit, ara per ara formen part de les nostres vides.

Què és el coltan?

Es tracta d’un mineral del qual s’extreu el tàntal, un dels components principals dels aparells electrònics. Forma part dels denominats “minerals de sang”, ja que s’obtenen en zones en conflicte i de manera il·legal i en condicions d’explotació. A banda del coltan, també formen part l’estany i el tungstè i l’or.

El coltan és indispensable per a la fabricació de telèfons mòbils, ja que serveix per a crear condensadors amb resistència energètica, microprocessadors i les lents de les càmeres. Com que és un mineral molt escàs que es concentra sobretot a la república Democràtica del Congo, ha creat interessos poc ètics.

S’espera que l’1 de gener de 2021 s’estableixin controls a tot el territori de la Unió Europea per assegurar l’arribada de material extret de forma ètica.

 

El mercat dels smartphones ètics

Els telèfons mòbils ètics i sostenibles ja existeixen des de l’any 2013, però el seu mercat encara no s’ha estès com es voldria. Aquests smartphones estan fets de materials extrets de forma legal, sostenible i respectuosa amb els drets laborals.

Una de les empreses principals és Fairphone, fundada el 2013 per l’holandès Bas Van Abel fabrica telèfons mòbils reduint l’impacte mediambiental:

  1. Fan servir materials reciclats.
  2. Material procedent de zones que garanteixen els drets laborals.
  3. Materials extrets de forma legal.
  4. Els dissenys es basen en mòduls, així és més fàcil reemplaçar les peces que s’espatllin sense necessitat de comprar un telèfon nou (lluita contra l’obsolescència programada).

 

medi-ambient-covid-19

El medi ambient podria influir en la propagació de la Covid-19  

a ,
medi-ambient-covid-19

 

La NASA ha finançat 8 projectes que estudien si existeix una relació directa entre el medi ambient i la Covid-19; també de quina manera les mesures de confinament que s’han pres en diferents països poden afectar els ecosistemes. Uns estudis que han estat possibles gràcies als satèl·lits en òrbita que contínuament recullen dades.

 

Com afecta la Covid-19 en el medi ambient

Al mes de març va començar el confinament en diferents països d’Europa després que el virus arribés des de la Xina; una decisió de grans conseqüències econòmiques que també van prendre nacions de la resta de continents. I és que el contagi del coronavirus que provoca la malaltia de la Covid-19 ja s’havia convertit en pandèmia mundial. Va ser llavors quan l’Agència Espacial Europea va difondre unes imatges que confirmaven que l’aturada econòmica i social del confinament havia reduït la contaminació.

És per això que des de la NASA han decidit finançar projectes que estudiaran com les mesures de confinament han afectat:

  1. La seguretat alimentària.
  2. L’ecologia del foc.
  3. La calor de la superfície urbana.
  4. L’escalfament.
  5. La contaminació.
  6. Precipitacions.
  7. Qualitat de l’aigua.

Per una altra banda, els investigadors també estan treballant sobre una altra hipòtesi: La temperatura i la humitat de l’aire afecten les taxes de transmissió del coronavirus. De fet, estudien si existeix o no una relació entre l’ús dels aerosols i la gravetat i mortalitat de la Covid-19. Fins ara han estat rastrejant els patrons de contagi i transmissió que existeixen ara mateix fent comparatives amb les característiques de les poblacions: Edat, gènere, ètnia, ingressos i factors mediambientals.

L’objectiu final és que els investigadors siguin capaços de preveure l’avenç del coronavirus en tot al món. Cosa que aconseguiran amb l’ajuda dels resultats dels seus estudis que els permetran posar-ho tot sobre el paper i desenvolupar eines de càlcul.

 

 

 

Desforestació-tropical

La desforestació tropical podria ser la causa de l’aparició de virus com la Covid-19

a
Desforestació-tropical

 

La desforestació tropical, la producció intensiva de carn, canvis en els ecosistemes i la interacció més gran entre humans i fauna salvatge poden ser les causes principals de l’aparició de virus com la Covid-19. Un informe de l’Agència Europea de Medi Ambient recomana actuar sobre l’origen dels factors que provoquen que hi hagi una gran incidència de malalties emergents.

L’origen de l’aparició de nous virus com la Covid-19

 

L’informe de l’Agència Europea considera que el virus causant de la Covid-19 ha saltat entre espècies a conseqüència de la pressió que el consum desorbitat exerceix sobre els sistemes naturals. En concret, determinen que la contaminació atmosfèrica i la pobresa podrien tenir relació amb majors taxes de mortalitat.

  1. Desforestació tropical. Es pensa que el vincle entre la desforestació tropical i l’aparició de virus d’origen animal en reservoris de fauna silvestre està clar. Molts virus que abans estaven confinats a zones remotes ara entren en contacte amb nosaltres. Estem en contacte amb espècies amb les quals mai havíem interactuat. El transport global i els mercats són després els canals de propagació.
  2. Canvis en els ecosistemes. Els canvis constants en l’ús del sòl porta a la transformació d’ecosistemes naturals. Moltes zones salvatges es converteixen en terrenys agrícoles o d’ús urbà. Això ha provocat un gran impacte a la biodiversitat i una de les conseqüències directes és l’aparició d’espècies animals com rosegadors o rat-penats que transporten algunes malalties.
  3. Major interacció amb la fauna salvatge. Cada vegada és més habitual que els humans tinguin exemplars salvatges com a mascotes i que es practiqui la caça d’animals silvestres per al seu consum.
  4. Producció intensiva de carn. Ja vam parlar sobre aquest fet en aquest article, al final això suposa la cria concentrada d’animals de la mateixa espècie en unes zones molt concretes i, de vegades, en condicions pèssimes que faciliten la propagació de virus.

Des de l’Agència Europea de Medi Ambient expliquen que és clau per a la salut pública que la natura estigui sana i en perfecta harmonia.

 

 

Moda-sostenible-i-ecològica

L’auge de la indústria de la moda sostenible

a

Moda-sostenible-i-ecològica

La sostenibilitat en la indústria de la moda no és una excepció. Com en el cas d’altres sectors, en els darrers anys ha crescut una tendència que cerca trobar un equilibri entre allò que es produeix i el que es consumeix i la natura. L’objectiu és crear consciència sobre el que implica la fabricació de roba i l’impacte de la cadena de creació. La moda sostenible vol que l’impacte en el medi ambient sigui mínim i que les condicions de vida dels treballadors es respectin. Des de RoigSat analitzem l’auge de la indústria de moda sostenible.

 

Què és la moda sostenible?

 

Com ja hem dit anteriorment en aquest article, aquesta indústria busca un equilibri entre el què es produeix i el que es consumeix; això es tradueix en:

  1. Materials ecològics i/o reciclats.
  2. Producció de comerç just.
  3. Compliment dels drets humans dels treballadors.
  4. Producció adequada a les vendes que tindrà la roba.
  5. Ús de materials que no siguin contaminants ni perjudicials per a la salut de les persones.

En definitiva, la moda sostenible fuig de les produccions massives, el consumisme i la cerca exclusiva de beneficis econòmics per l’impacte mediambiental que suposa. Segons la Fundació Ellen MacArthur a partir de les dades del Banc Mundial, l’any 2000 es van fabricar 50 milions de peces de roba i el 2015 ja van ser 100.000 milions.

A banda de la sobreproducció, un dels principals problemes té a veure amb la qualitat de les fibres, la toxicitat, el reciclatge nul o l’explotació de treballadors a països en vies de desenvolupament.

  1. Les aigües contaminades a conseqüència dels tints suposen el 20% de totes les aigües industrials contaminades del món.
  2. Fibres sintètiques com el polièster suposen un problema, ja que no són biodegradables i el reciclatge és complicat en barrejar-se amb altres materials.
  3. Les microfibres que es desprenen a la rentadotra i que passen els filtres de la màquina acaben als mars i oceans.
  4. La majoria dels treballadors de les fàbriques del sector tèxtil a països en vies de desenvolupament són dones que són explotades treballant jornades de més de 14 hores, per sous miserables i condicions infrahumanes.

 

A tot això es sumen les emissions contaminants que provoca el transport de les mercaderies a grans distàncies. La indústria de la moda sostenible vol posar fi a aquesta situació apostant per peces creades sota demanda o en col·leccions molt petites, amb teixits naturals i en fàbriques de proximitat.

Reduir-emissions

5 trucs per reduir les emissions del teu vehicle de motor

a
Reduir-emissions

 

Coincidint amb el darrer dia de la Setmana Europea de la Mobilitat, l’Ajuntament de Barcelona celebra el ja tradicional “Dia Sense Cotxes”. Enguany el lema ha estat “Per una mobilitat sense emissions”. En una jornada com la d’avui et donem alguns trucs per reduir les emissions del teu vehicle de motor.

Consells per a reduir les emissions dels vehicles de motor

L’objectiu europeu és que les principals ciutats del continent estiguin lliures de fums i amb una mobilitat baixa en emissions, això permetrà preservar la salut de tots els seus habitants. Però en un món on és necessari desplaçar-se i fer-ho ràpid per motius de feina, salut, familiars… és complicat no fer servir vehicles de motor, apunta aquests consells per reduir les emissions si no pots evitar fer-los servir.

  1. Conducció eficient. Per exemple, tancar el motor quan el vehicle estigui aturat, ja que el consum d’energia és inútil i es produeixen emissions contaminants, GEH, soroll i calor. Conduir a baixes revolucions i amb les marxes més llargues possibles, evitar frenades, acceleracions i canvis de marxes innecessàries, frenar de forma suau… En aquest enllaç trobaràs més consells.
  2. Comparteix vehicle. Evita conduir sol en un cotxe i sempre que puguis intenta que totes les places estiguin cobertes.
  3. Compra vehicles eficients. Existeixen molts models i marques i cada vegada inclouen més prestacions respectuoses amb el medi ambient. Assegura’t que la teva opció és de les més ecofriendly.
  4. Aposta per la mobilitat elèctrica. El millor és substituir sempre que es pugui els vehicles de combustió per cotxes i motocicletes elèctriques. Una manera de reduir les emissions.
  5. Desplaça’t a peu, bicicleta o transport públic. Aquesta hauria de ser sempre la primera opció abans d’agafar el cotxe. Si no és possible fer tots els desplaçaments amb aquests mitjans sempre és millor combinar. Anar en cotxe fins a una estació de tren o autobús o metro i seguir en transport públic, per exemple.
Capa-d'ozó

5 consells per tenir cura de la capa d’ozó

a

Capa-d'ozó

El 16 de setembre de 1987 es va signar el denominat “Protocol de Montreal” per a la protecció de la capa d’ozó, amb motiu d’aquest aniversari es va establir aquesta data commemorativa per a celebrar el Dia Internacional de la Preservació de la Capa d’Ozó. Aquesta mena d’escut que protegeix la Terra ha estat una de les principals preocupacions dels ecologistes des de fa dècades i la campanya de conscienciació va donar els seus fruits, la població sap que la capa d’ozó s’ha de protegir. Per contra, altres qüestions igual de contaminants com l’ús de plàstic i les bosses d’un sol ús no han aconseguit atenció mediàtica i política fins fa relativament poc temps. Et recordem 5 consells per tenir cura de la capa d’ozó ara que després d’anys de lluita els científics han demostrat que s’ha començat a recuperar.

Per què és important protegir la capa d’ozó?

La capa d’ozó de la Terra ens protegeix dels raigs ultraviolats del sol, sense el seu efecte protector es poden generar amb més facilitat malalties com el càncer de pell i patir cremades greus. El dany a la capa d’ozó va començar a provocar fa algunes dècades que la nostra exposició a la radiació solar augmentés.

Consells per tenir cura de la capa d’ozó

El Protocol de Montreal es basa en la reducció del consum de substàncies nocives que fan malbé la capa d’ozó. Què es pot fer per evitar que aquestes substàncies entrin en contacte amb l’ozó?

 

  1. Descartar l’ús d’aerosols. És segurament la mesura més coneguda i implica renunciar als envasos d’aerosol que es fan servir en desodorants, perfums o insecticides, ja que contenen clorofluorocarburs, una substància perjudicial.
  2. Eliminar els halons dels extintors. Es tracta d’una altra substància nociva pel medi ambient i la capa protectora de la Terra.
  3. Reduir l’ús de vehicles de motor i viatges en avió i grans embarcacions. Aquests mitjans de transport són els responsables de l’emissió de gasos contaminants a l’atmosfera. La millor opció és apostar pel transport públic i vehicles ecològics com la bicicleta. També és important descartar l’avió per a viatges curts (menys de 3 hores en cotxe), els creuers i compartir vehicle sempre que sigui inevitable el desplaçament.
  4. Netejar amb productes lliures de tòxics. Elements naturals com el vinagre i el bicarbonat són eficients i contribueixen a la neteja de la llar sense contaminar. De totes maneres cada vegada més marques han llançat productes totalment ecològics i lliures de tòxics amb un nivell de neteja cada vegada més alt.
  5. Comprar productes de quilòmetre zero. Això significa apostar per la compra de productes locals i de temporada que no vinguin de l’altra punta del món per les emissions que suposa el seu trasllat. Es consideren productes de quilòmetre zero tots aquells que tenen desplaçaments inferiors als 100 km fins a arribar al punt de venda.
Recollida-aigua-pluja

L’aigua de pluja: Clau per a millorar l’eficiència energètica i protegir el medi ambient

a ,

Recollida-aigua-pluja

Més de la meitat de la població mundial viu a ciutats segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) i s’espera que aquest percentatge continuï creixent. En un context com aquest, en el que els centres urbans juguen un paper determinant quant als nivells de contaminació, és necessari cercar noves fórmules per a protegir el medi ambient i millorar l’eficiència energètica. Una de les propostes dels experts és la recol·lecció i neteja de l’aigua de la pluja per al seu ús en habitatges privats i locals comercials, així com edificis públics com escoles i centres de salut.

Com es recull l’aigua de la pluja?

 

Un sistema de captació d’aigua de la pluja pot proporcionar a un habitatge entre 5 i 8 mesos de subministrament independent. Consisteix en un sistema de recol·lecció que funciona conjuntament amb un altre de conducció de l’aigua, un sistema de filtratge, altre d’emmagatzematge i un darrer de distribució.

La recollida de l’aigua de les tempestes permet un millor aprofitament d’un recurs escàs, cada vegada més als centres urbans. Els experts expliquen que és possible captar fins a 700 litres anuals en un metre quadrat de sostre.

 

Per què millora l’eficiència energètica i protegeix el medi ambient l’aigua de pluja?

 

Recollir aigua quan plou suposa un estalvi d’aigua corrent que deixa de fer-se servir per rentar i omplir les cisternes i aixetes, també permet que el flux de l’aigua al clavegueram es redueixi, disminuint també les inundacions. Tanmateix, es redueix la quantitat d’energia que es fa servir per transportar l’aigua fins als habitatges alhora que les reserves d’aigua de rius i aqüífers s’estabilitzen.

L’aigua que prové de la pluja és, a més, un recurs gratuït, pur i natural, no conté calç, ni clor i és ideal per a la rentadora.

Producció-càrnia

L’impacte de la producció càrnia en el medi ambient  

a

Producció-càrnia

El veganisme ha guanyat posicions en els darrers anys i cada vegada més nutricionistes defensen les bondats d’aquesta dieta. Al mateix temps, els seus detractors són també cada vegada més nombrosos, fins i tot dins de la mateixa comunitat científica, cosa que fa dubtar a milers de persones que voldrien apostar per aquesta dieta per una qüestió moral. Perquè ser vegà és una forma de vida: No consumir cap aliment d’origen animal ni tampoc vestir roba o aplicar-se cosmètics amb ingredients o testats en animals. Al marge dels vegans que poden sentir repulsió envers la carn i dels que defensen els drets dels animals, cada vegada hi ha més persones que escullen aquesta opció com a forma activa de lluita contra el canvi climàtic. La indústria mundial de producció de carn influeix en el medi ambient, t’expliquem quin és l’impacte de la producció càrnia i quines altres opcions existeixen, al marge del veganisme.

Com influeix la producció càrnia en el medi ambient

 

La indústria mundial que produeix carn de forma massiva està afectant negativament els ecosistemes i, per tant, està contribuint al canvi climàtic. De quina manera es produeix aquest impacte?

 

  1. La producció d’animals per al seu consum humà provoca una major emissió de gasos d’efecte hivernacle. La ramaderia és la responsable del 14,5% de les emissions globals.
  2. Els empresaris ramaders que crien animals per al consum humà fan servir fertilitzants artificials perjudicials per al sòl.
  3. El consum de productes animals representa més d’una quarta part de la petjada hídrica a tot el món. Des de l’Organització de les Nacions Unides calculen que es necessiten 7.000 litres d’aigua per a produir un bistec de vedella.
  4. La indústria càrnia és la que consumeix més aigua però a la vegada també és la responsable de la contaminació dels aqüífers mitjançant els excrements dels animals que contenen nitrats en fertilitzants sintètics.
  5. El creixement d’aquesta indústria ha implicat en els darrers anys una major desforestació, fent servir més proporció de terra per a produir pinsos.
  6. El consum excessiu de farratge fomenta la degradació de la vegetació i el deteriorament de la fertilitat del sòl.

Totes aquestes raons han portat a molts activistes a defensar un consum més responsable de la carn i això implica reduir la freqüència amb la qual es consumeix i apostar per la carn de pastura (ramaderia tradicional sense producció en masses).

Una altra opció és apostar pel veganisme i abandonar totalment el consum de productes d’origen animal, no només carn, també ous i mel, entre altres.

Economia-circular

Les 5 claus de l’economia circular i el seu auge  

a

Economia-circular

Fa anys que es parla de l’economia circular com a alternativa a l’actual sistema econòmic lineal. De totes maneres, sembla que la proposta no acaba d’arrencar, tot i que les empreses i institucions que aposten per les seves bondats van fent petites passes, a poc a poc però avançant fermament cap a un futur econòmic diferent. L’economia circular cerca l’equilibri entre l’activitat econòmica i la protecció del medi ambient. T’expliquem algunes de les claus principals perquè això pugui ser una realitat.

Què és l’economia circular?

 

L’economia circular és un model de producció i consum que implica reduir els residus al mínim creant una vida circular per a tots els béns implicats en les activitats econòmiques. Es busca reutilitzar, reciclar, compartir, llogar, reconvertir… La idea és que un material tingui una vida circular que no acabi mai, perquè quan deixi de tenir una funció pugui adquirir una altra.

Perquè això sigui possible és imprescindible la participació d’institucions, empreses i consumidors. Ara per ara només s’aprofita el 5% del valor original dels materials i l’energia que es fan servir a Europa segons la Fundació Ellen MacArthur.

Quines són les claus principals?

Qualsevol activitat econòmica consumeix recursos perquè es converteixin en béns i serveis, l’economia circular pretén canviar això. Des de la Fundació Ellen MacArthur, considerada la fundadora d’aquest moviment detallen les següents 5 claus:

  1. Empreses. La seva col·laboració és essencial. Des de constructores que facin servir materials que es puguin reintegrar en la natura a altres empreses que apostin pel reciclatge.
  2. Institucions, governs i ciutats. L’altra pota essencial: les institucions i governs són la figura que pot facilitar la posada en marxa d’ajudes i programes que fomentin aquest tipus d’economia.
  3. Anàlisi. La millor manera d’estendre aquesta economia és demostrant que funciona. Per això és molt important dur a terme estudis que demostrin amb evidència els beneficis econòmics, medi ambientals i socials d’aquest model.
  4. Aprenentatge. És bàsic perquè els consumidors confiïn en els béns produïts dintre del model de l’economia circular. La manera com pensem influeix en el nostre entorn. Per això és bàsic donar a conèixer l’economia circular.
  5. Iniciatives sistèmiques. Transformar els fluxos materials per ampliar l’abast de l’economia circular en l’àmbit global. L’objectiu és accelerar la transició cap a aquest model.